Quin va ser el paper que va jugar la criminologia en la criminalització de l’anarquisme? Quina és la resposta que es va donar des dels anarquistes a aquesta criminalització?
La sessió aborda el debat que es va donar durant els segles XIX i XX sobre criminalitat, el terrorisme i la societat del futur.
Debatrem de per què aquest moment històric i aquestes teories son claus per entendre la tradició abolicionaista i les lluites anticarceraries de l’àmbit llibertari dels últims anys.
Amb Alejandro Forero Cuéllar, del Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. I participants de grups anticarceraris.
⇒⇒⇒ Presentació de les jornades «introducció a l’anarquisme»:
La Biblioteca Anarquista Maria Rius té com a un dels seus objectius principals difondre el pensament anarquista, sobretot en l’àmbit proper: Lleida i les terres de Ponent. En aquest sentit, hem trobat necessari generar un seguit de formacions que oferixin a les integrants i sòcies de la biblioteca eines per al debat i l’acció política, però també siguin adequades per l’apropament de tota aquella persona què vulgui conèixer els diferents debats, propostes i posicionaments que conformen el pensament llibertari.
És així com sorgeix el cicle “Jornades d’Introducció a l’Anarquisme”, que hem dividit en diferents temàtiques, per tal de donar una ullada a cada una de les perspectives que les llibertàries oferim com a resposta a les problemàtiques socials.
Els tallers tindran una durada de dues hores, aproximadament, i es realitzaran un cop al mes. En aquests s’oferirà un espai per presentar i introduir la temàtica per després poder generar un diàleg entre totes les persones participants. En algunes ocasions comptarem amb ponents convidats amb una experiència destacada treballant l’aspecte en qüestió; d’altres, serem les pròpies participants de la Maria Rius les que ens prepararem i exposarem el contingut.
Els temes que hem decidit tractar són: anarquisme bàsic (2 sessions), ecologisme, feminismes, organització, urbanisme i geografia, autogestió, sindicalisme, càstig, pedagogia, habitatge, experiències sense estat, i poder. No descartem la possibilitat d’afegir-ne