CRÒNICA DE LA PRIMERA SESSIÓ DEL TALLER D’ESCRIPTURA I LECTURA CRÍTICA DE KROPOTKIN. 18 D’ABRIL DE 2021.
El diumenge 18 d’abril, el grup de lectura crítica de Kropotkin ens vam reunir a la Biblioteca Maria Rius per primer cop. Aquesta sessió inicial la vàrem dividir en tres parts: la primera, consistent en una dinàmica per conèixer-nos; la segona, conformada per l’intercanvi d’impressions i opinions entorn el text introductori a la teoria kropotkiniana; i la tercera, dedicada a consensuar els textos que llegirem les pròximes sessions i la metodologia que emprarem en el seu anàlisi.
A la primera part, vam fer una ronda de presentació: qui som, què estem llegint o què esperem de les trobades, van ser algunes de les preguntes que vam respondre.
El corrent generalitzat es va centrar en l’oportunitat d’aprofundir en l’obra de l’autor seleccionat, les ganes de compartir amb la resta del grup i la possibilitat de poder-ho fer presencialment. A més a més, entre totes, vam poder elaborar-nos un llistat de recomanacions de lectures.
En quant a l’intercanvi d’impressions sobre el text de Capelletti “Génesis y desarrollo de la filosofía social de Kropotkin”, vam començar fent una primera ronda a on cada un de nosaltres vam destacar aquells aspectes que més cridaren l’atenció. Les qüestions que vàrem mencionar són:
- La negació de l’antagonisme entre individualisme i col·lectivisme que formen part, segons l’autor, d’un tot indivisible.
- El vincle que s’estableix entre ciència i socialisme, en tant que el segon terme suposa el destí inevitable d’un anàlisi científic de la realitat (l’observació del suport mutu com a factor evolutiu de les espècies).
- La reflexió entorn la violència i el poder, i com, en la moral kropotkiniana, el poder es converteix en quelcom reafirmador en contraposició amb com entenem el poder habitualment.
- La posició de Kropotkin respecte la revolució: aquesta ha de començar a implantar el comunisme al mateix moment que es realitza, sense prendre el poder de l’Estat. Es planteja quin programa podria dur a terme això, ja que l’autor no sembla fer cap proposta.
- Es comenta que és un autor complex, però amb una teoria molt ben estructurada i unificada: totes les parts (ciència, suport mutu, moral, economia, estratègia política…) estan estretament interconnectades.
- S’incideix en la vessant positivista de l’autor, i es proposa que està superada: les societats humanes no semblen ser tant científicament previsibles com pensava.
Després de la roda de primeres impressions, vam enllaçar, directament, a debatre algunes qüestions amb més detall, tot i que, degut a que es tractava d’una sessió introductòria, vam passar-hi bastant per sobre. Es mencionaren qüestions com les fonts de les quals bevia l’autor rus (en quant a la seva posició darwinista), o sobre la importància que donava a l’organització de les ciutats medievals que constituïen, per ell, un referent de suport mutu al marge de l’Estat. Es van comentar, tot i que van quedar pendents de debat, les qüestions del poder, del programa revolucionari, del canvi d’un paradigma econòmic enfocat a la producció a un altre enfocat al consum, i la relació entre la teoria del suport mutu i el positivisme. Finalitzat el temps que ens havíem proposat dedicar a aquesta part, vam decidir deixar per posteriors debats l’aprofundiment en dites qüestions.
Per acabar, vam destinar el temps que ens quedava en consensuar la bateria de textos a llegir i la forma de les pròximes sessions. Vàrem triar la recopilació de textos “Panfletos revolucionarios”, per constituir un recull bastant complet del seu pensament.
Finalment, vam acomiadar-nos, quedant en que ens trobaríem el pròxim diumenge 2 de maig.
