- Dilluns 5 de juny.
- 18h.
- A càrrec Alejandro Forero Cuéllar, del Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. I participants de grups anticarceraris.
Anarquisme i càstig
Quin va ser el paper que va jugar la criminologia en la criminalització de l’anarquisme? Quina és la resposta que es va donar des dels anarquistes a aquesta criminalització?
La sessió aborda el debat que es va donar durant els segles XIX i XX sobre criminalitat, el terrorisme i la societat del futur.
Debatrem de per què aquest moment històric i aquestes teories son claus per entendre la tradició abolicionaista i les lluites anticarceraries de l’àmbit llibertari dels últims anys.
Amb Alejandro Forero Cuéllar, del Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. I participants de grups anticarceraris.
Dins del cicle “Jornades d’Introducció a l’Anarquisme”, un seguit de formacions que ofereixin a les integrants i sòcies de la biblioteca eines per al debat i l’acció política, però també siguin adequades per l’apropament de tota aquella persona què vulgui conèixer els diferents debats, propostes i posicionaments que conformen el pensament llibertari.
Obrim fil sobre la sessió dedicada a Anarquisme i Càstig.
El primer ponent fou Alejandro Forero, que recentment ha publicat una tesi doctoral sobre la relació entre criminologia i anarquisme
En primer lloc, l’Alejandro va fer un recorregut històric pel naixement de la criminologia.Estretament lligada a la moralitat burgesa, la criminologia pretenia atorgar una categoria científica
a la repressió i a l’exclusió
.S’intentava buscar en trets físics particulars la causa del crim, sense aprofundir en les causes socials.Personatges com l’italià Lombroso titllava a delinqüents, anarquistes, i qualsevol que no s’adaptava a les lleis de persona defectuosa, no apta pel progrés social
. Per tant, considerava que s’havien d’aïllar per minimitzar el seu efecte en la societat
.
Davant d’aquesta ideologia de poder, l’anarquisme no va romandre mut:
Va apuntar a l’origen social del crim. Les desigualtats i la moralitat burgesa eren les causants, tant dels delictes econòmics com dels més viscerals.L’Estat era el màxim criminal, causant de la desigualtat i de la mort de milers de persones en el marc del crim més elevat: les guerres
.Pels anarquistes, l’Estat no tenia cap legitimitat per castigar a ningú. Per tant, les presons eren un ens a abolir
.Els següents ponents van ser dos persones que havien participat en recents lluites anticarceràries.
Parlant des de l’experiència personal, van fer un repàs de les diferents campanyes endegades l’última dècada, acompanyant les reivindicacions de les persones preses.
Van constatar la necessitat de continuar visibilitzant la realitat de les presons, on milers de persones sofreixen la tortura.Van apuntar a la necessitat de seguir acompanyant les persones preses per tal de donar veu a les seves reivindicacions i trencar amb l’aïllament.
Van fer notar la dificultat de la lluita anticarcerària:Les presons són espais molt aïllats, on els drets desapareixen. El contacte amb les persones de dins és molt complicat.El discurs punitivista està molt impregnat en la societat
.
Vàrem acabar la jornada amb un debat, on vam constatar la necessitat de que el discurs anticarcerari estigui present en les lluites socials actuals.
Amb tot, vam fer notar l’enorme dificultat d’apropar-nos a una realitat tant aïllada i acceptada socialment.
En definitiva, la jornada fou molt interessant i útil per obrir un debat molt poc present en els moviments socials actuals.
Si voleu aprofundir en la qüestió, a la Biblio comptem amb una còpia del llibre d’Alejandro Forero.A terra els murs de les presons
