CRÒNICA DE LA SISENA TROBADA DE LECTURA CRÍTICA ENTORN L’OBRA DE KROPOTKIN (25/07/2021)

CRÒNICA DE LA SISENA TROBADA DE LECTURA CRÍTICA ENTORN L’OBRA DE KROPOTKIN (25/07/2021)

 

Aquest diumenge 25 de juliol vam trobar-nos, de nou, per tal de dur a terme el comentari de l’últim text previst pel cicle. Com sempre, l’assistència quasi plena ha d’ésser interpretada com un clar signe de que el grup està fortament consolidat. Les ganes de continuar, tot i l’exhauriment del cicle, amb l’estudi de l’anarquisme, n’és la més evident conseqüència!

 

La ciencia moderna y la anarquía

Breu resum:

A “La ciencia moderna y la anarquía” Kropotkin incideix en la idea, ja vista freqüentment als seus textos, de que la base a qualsevol teorització socialista ha de ser el mètode científic propi de les ciències naturals. L’ésser humà i el seu comportament, diu, forma part de la naturalesa i, per tant, ha de ser estudiat com a tal. En aquest sentit aposta pel mètode inductiu/deductiu, situant-se al marge d’explicacions -que ell creu anticientífiques- com la dialèctica hegeliana o el darwinisme social. A partir d’aquest posicionament, Kropotkin es planteja la següent pregunta: “Qué formas de vida social aseguran a una sociedad determinada, y luego a la especie humana en general, la mayor cuantía de felicidad, y, en consecuencia, también la mayor cuantía de vitalidad?”

Seguint aquest fil, l’autor traça un esbós pels seus principals postulats, tot recorrent, com de costum, a la història, per tal de justificar les seves posicions. Analitza l’anarquisme tot passant pels seus punts d’inflexió, incidint en la seva construcció i definició a partir de les vicissituds pràctiques sorgides dels mateixos. Ofereix una breu descripció de les seves posicions econòmiques, insistint en la crítica a la metafísica marxista i oposant-hi el comunisme anarquista, basat en la resolució de les necessitats més que en anàlisis -no científics, assevera- de la producció i els seus valors. Finalment, ho remata amb el seu habitual discurs antiestatal: la revolució serà federal, o no serà.

 

Una primera bateria d’intervencions incideixen en oferir una crítica a Kropotkin: si el que l’autor pretén és un text divulgatiu i accessible al poble, aquest se’ns presenta massa farragós, carregat de cites i referències que fan de la lectura quelcom pesat. Es respon que sí, que realment s’hi esplaia molt, amb molts exemples i moltes dades… Això és degut a que, com ell mateix diu, utilitza un mètode paregut al dels naturalistes, basat en extenses descripcions que justifiquen el seu posicionament. Hem de situar l’autor en la seva època: un moment de debat dins el món científic molt influenciat pel paradigma positivista, basat en la recopilació incessant de dades. El present text, més que cap altre dels que hem llegit, és un assaig més que un pamflet.

Seguint aquest fil, coincidim en l’excés de confiança de l’autor en la ciència: avui sabem que aquesta no pot ser tant rigorosa i predictiva en l’àmbit social.

En una altra intervenció, es parla del notable utopisme kropotkinià, caracteritzat per una confiança en que la revolució i el progrés humà és quelcom inevitable. Coincidim en sentir-nos, en l’actualitat, molt allunyats de tal concepció. Es comenta que, després de la II Guerra Mundial, a Occident hem deixat de ser idealistes. Davant de les extenses derrotes de les lluites socials i del xoc de les guerres mundials, la població ha esdevingut més aviat nihilista. És per això que ens impacta trobar-nos amb textos d’aquestes característiques.

Tot i les crítiques, hem de valorar l’obra de Kropotkin dins el seu temps, tota la influència que va tenir i les experiències socials que ha generat fins avui dia. A més, hem d’exaltar el fet que es tractava d’un autèntic teòric immers en la seva tasca revolucionària, quelcom que avui es troba a faltar.

Tanquem l’última sessió del taller fixant la data per la sessió extraordinària dedicada al comentari de la traducció catalana del “Suport Mutu”, publicada recentment per l’Editorial Virus. Aquest serà el diumenge 26 de setembre a les 17:00 a la Biblioteca Anarquista Maria Rius.

 

Per acabar, i com a acte de germanor entre les participants d’aquest taller, hem anat a casa d’un company a degustar una fantàstica i autèntica paella de verdures al bell mig de l’horta de Lleida. Entre rialles i conversacions disteses, hem donat per conclòs aquest cicle de lectura kropotkiniana -malgrat ens quedi la sessió extraordinària- i hem coincidit en la voluntat de mantenir actiu el grup. A inicis del curs vinent elegirem un nou cicle de lectures per seguir l’estudi de l’ideari anarquista.

 

Visca l’anarquia!

Entradas relacionadas