Per què hem decidit plantejar aquestes trobades?
El que primer cal dir és que l’activitat s’ha de situar en el marc del centenari de la mort de Piotr Kropotkin (1842-1921). L’anomenat “príncep anarquista” constitueix una de les figures clau de l’anarquisme internacional i el seu pensament tingué fortes repercussions en l’ideari llibertari. A casa nostra, l’horitzó comunista llibertari kropotkinià fou inspirador de la revolució social de 1936, un referent indiscutible del qual les noves generacions anarquistes encara bevem. És, per tant, en aquesta data assenyalada, més que pertinent apropar-nos al seu pensament per incidir en l’actualitat del mateix i connectar, dins el contínuum temporal que anomenem Història, passat i present.
Integrar en el nostre coneixement el marc teòric anarquista significa col·lectivitzar-lo i, per tant, dotar-nos de sabers que puguin incrementar les nostres capacitats en tant que subjectes políticament actius. La lectura i reflexió que pretenem fer vol, així, dotar-nos d’una sèrie d’eines analítiques, argumentatives i comunicatives que han de servir-nos a l’hora de poder debatre, transmetre, suggerir i concretar les idees que com a llibertàries ens hem proposat difondre i aplicar.
En el context modern en què vivim, envaït per la fugacitat i superficialitat dels espais comunicatius -i, per tant, polítics-, endinsar-nos plegades en el món de la lectura activa és una acció més que necessària, un acte d’empoderament. I és que el model social actual ens ha ensenyat que el coneixement és un privilegi acadèmic, un espai separat de l’acció quotidiana absorbida per la lògica del consum. Volem recuperar l’acte de llegir i escriure com a fet transformador, com a activitat inseparable de la presa de consciència de l’oprimit. En sintonia amb tot allò dit, el fet social de la lectura compartida esdevé un acte polític en sí mateix. Llegint i reflexionant juntes establim llaços de compromís i complicitat basats en la transmissió de coneixements i idees.
“El trabajador obligado a luchar penosamente por la vida nunca llega a conocer los altos goces de la ciencia y de la creación artística. Para que todo el mundo llegue a estos placeres, que hoy se reservan al menor numero, para que tenga tiempo y posibilidades de desarrollar sus capacidades intelectuales, la renovación debe garantizar a cada uno el pan cotidiano. Y luego, tiempo libre. Este es nuestro propósito supremo”
Piotr Kropotkin
