Amb Jordi Martí Font i Nerea Hernández Anglada.
Des de sempre, l’anarquisme, els anarquismes, s’han declarat «internacionalistes», una paraula construïda damunt d’una altra que és, precisament «nacionalistes», «nacionalista». És a dir que per ser «inter» cal veure des de quina nació s’ho és. I, majoritàriament, l’internacionalisme ha estat coincident amb les nacions que són, alhora, estats. Així, la Internacional (AIT) durant molts i molts anys era una internacional de nacions que coincidien amb els estats, amb algunes migrades excepcions.
Tots les nacionalismes són iguals? Totes les nacions són iguals? Totes les construccions nacionals passen per les mateixes condicions? L’objectiu de totes les nacions és esdevenir estats?
Més enllà de les seguretats que totes puguem tenir, debatre sobre anarquismes i nacionalismes ens pot fer pensar i fins i tot posar en dubte molt del que fins ara hem afirmat o negat sobre el tema, sobre els temes.